Conjugation of udsætte
to postpone, to suspend Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | udsætte |
Præsens
| jeg | udsætter |
| du | udsætter |
| han / hun / den / det | udsætter |
| vi | udsætter |
| I | udsætter |
| de | udsætter |
Præteritum
| jeg | udsatte |
| du | udsatte |
| han / hun / den / det | udsatte |
| vi | udsatte |
| I | udsatte |
| de | udsatte |
Perfektum
| — | har udsat |
Imperativ
| — | udsæt |
Perfektum participium
| — | udsat |
Præsens participium
| — | udsættende |
Passiv
Infinitiv
| — | udsættes |
Præsens
| jeg | udsættes |
| du | udsættes |
| han / hun / den / det | udsættes |
| vi | udsættes |
| I | udsættes |
| de | udsættes |
Præteritum
| jeg | udsattes |
| du | udsattes |
| han / hun / den / det | udsattes |
| vi | udsattes |
| I | udsattes |
| de | udsattes |