Conjugation of afskaffe
to disband Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | afskaffe |
Præsens
| jeg | afskaffer |
| du | afskaffer |
| han / hun / den / det | afskaffer |
| vi | afskaffer |
| I | afskaffer |
| de | afskaffer |
Præteritum
| jeg | afskaffede |
| du | afskaffede |
| han / hun / den / det | afskaffede |
| vi | afskaffede |
| I | afskaffede |
| de | afskaffede |
Perfektum
| — | har afskaffet |
Imperativ
| — | afskaf |
Perfektum participium
| — | afskaffet |
Præsens participium
| — | afskafen |
Passiv
Infinitiv
| — | afskafes |
Præsens
| jeg | afskafes |
| du | afskafes |
| han / hun / den / det | afskafes |
| vi | afskafes |
| I | afskafes |
| de | afskafes |
Præteritum
| jeg | afskaffedes |
| du | afskaffedes |
| han / hun / den / det | afskaffedes |
| vi | afskaffedes |
| I | afskaffedes |
| de | afskaffedes |