Conjugation of afsætte
to leave behind (trace, residue etc.) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | afsætte |
Præsens
| jeg | afsætter |
| du | afsætter |
| han / hun / den / det | afsætter |
| vi | afsætter |
| I | afsætter |
| de | afsætter |
Præteritum
| jeg | afsatte |
| du | afsatte |
| han / hun / den / det | afsatte |
| vi | afsatte |
| I | afsatte |
| de | afsatte |
Perfektum
| — | har afsat |
Imperativ
| — | afsæt |
Perfektum participium
| — | afsat |
Præsens participium
| — | afsættende |
Passiv
Infinitiv
| — | afsættes |
Præsens
| jeg | afsættes |
| du | afsættes |
| han / hun / den / det | afsættes |
| vi | afsættes |
| I | afsættes |
| de | afsættes |
Præteritum
| jeg | afsattes |
| du | afsattes |
| han / hun / den / det | afsattes |
| vi | afsattes |
| I | afsattes |
| de | afsattes |