Conjugation of udnævne
to appoint, designate (for a specific role) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | udnævne |
Præsens
| jeg | udnævner |
| du | udnævner |
| han / hun / den / det | udnævner |
| vi | udnævner |
| I | udnævner |
| de | udnævner |
Præteritum
| jeg | udnævnte |
| du | udnævnte |
| han / hun / den / det | udnævnte |
| vi | udnævnte |
| I | udnævnte |
| de | udnævnte |
Perfektum
| — | har udnævnt |
Imperativ
| — | udnævn |
Perfektum participium
| — | udnævnt |
Præsens participium
| — | udnævnende |
Passiv
Infinitiv
| — | udnævnes |
Præsens
| jeg | udnævnes |
| du | udnævnes |
| han / hun / den / det | udnævnes |
| vi | udnævnes |
| I | udnævnes |
| de | udnævnes |
Præteritum
| jeg | udnævntes |
| du | udnævntes |
| han / hun / den / det | udnævntes |
| vi | udnævntes |
| I | udnævntes |
| de | udnævntes |