Conjugation of indskifte
to sub in Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | indskifte |
Præsens
| jeg | indskifter |
| du | indskifter |
| han / hun / den / det | indskifter |
| vi | indskifter |
| I | indskifter |
| de | indskifter |
Præteritum
| jeg | indskiftede |
| du | indskiftede |
| han / hun / den / det | indskiftede |
| vi | indskiftede |
| I | indskiftede |
| de | indskiftede |
Perfektum
| — | har indskiftet |
Imperativ
| — | indskift |
Perfektum participium
| — | indskiftet |
Præsens participium
| — | indskiftende |
Passiv
Infinitiv
| — | indskiftes |
Præsens
| jeg | indskiftes |
| du | indskiftes |
| han / hun / den / det | indskiftes |
| vi | indskiftes |
| I | indskiftes |
| de | indskiftes |
Præteritum
| jeg | indskiftedes |
| du | indskiftedes |
| han / hun / den / det | indskiftedes |
| vi | indskiftedes |
| I | indskiftedes |
| de | indskiftedes |