Conjugation of anskaffe
to acquire, procure, purchase Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | anskaffe |
Præsens
| jeg | anskaffer |
| du | anskaffer |
| han / hun / den / det | anskaffer |
| vi | anskaffer |
| I | anskaffer |
| de | anskaffer |
Præteritum
| jeg | anskaffede |
| du | anskaffede |
| han / hun / den / det | anskaffede |
| vi | anskaffede |
| I | anskaffede |
| de | anskaffede |
Perfektum
| — | har anskaffet |
Imperativ
| — | anskaf |
Perfektum participium
| — | anskaffet |
Præsens participium
| — | anskaffende |
Passiv
Infinitiv
| — | anskaffes |
Præsens
| jeg | anskaffes |
| du | anskaffes |
| han / hun / den / det | anskaffes |
| vi | anskaffes |
| I | anskaffes |
| de | anskaffes |
Præteritum
| jeg | anskaffedes |
| du | anskaffedes |
| han / hun / den / det | anskaffedes |
| vi | anskaffedes |
| I | anskaffedes |
| de | anskaffedes |