Conjugation of anstrenge
to endeavor (US), endeavour (UK); exert; strain Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | anstrenge |
Præsens
| jeg | anstrenger |
| du | anstrenger |
| han / hun / den / det | anstrenger |
| vi | anstrenger |
| I | anstrenger |
| de | anstrenger |
Præteritum
| jeg | anstrengte |
| du | anstrengte |
| han / hun / den / det | anstrengte |
| vi | anstrengte |
| I | anstrengte |
| de | anstrengte |
Perfektum
| — | har anstrengt |
Imperativ
| — | anstreng |
Perfektum participium
| — | anstrengt |
Præsens participium
| — | anstrengende |
Passiv
Infinitiv
| — | anstrenges |
Præsens
| jeg | anstrenges |
| du | anstrenges |
| han / hun / den / det | anstrenges |
| vi | anstrenges |
| I | anstrenges |
| de | anstrenges |
Præteritum
| jeg | anstrengtes |
| du | anstrengtes |
| han / hun / den / det | anstrengtes |
| vi | anstrengtes |
| I | anstrengtes |
| de | anstrengtes |