Conjugation of ansøge
to apply, apply for Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | ansøge |
Præsens
| jeg | ansøger |
| du | ansøger |
| han / hun / den / det | ansøger |
| vi | ansøger |
| I | ansøger |
| de | ansøger |
Præteritum
| jeg | ansøgte |
| du | ansøgte |
| han / hun / den / det | ansøgte |
| vi | ansøgte |
| I | ansøgte |
| de | ansøgte |
Perfektum
| — | har ansøgt |
Imperativ
| — | ansøg |
Perfektum participium
| — | ansøgt |
Præsens participium
| — | ansøgende |
Passiv
Infinitiv
| — | ansøges |
Præsens
| jeg | ansøges |
| du | ansøges |
| han / hun / den / det | ansøges |
| vi | ansøges |
| I | ansøges |
| de | ansøges |
Præteritum
| jeg | ansøgtes |
| du | ansøgtes |
| han / hun / den / det | ansøgtes |
| vi | ansøgtes |
| I | ansøgtes |
| de | ansøgtes |