Conjugation of opsætte
to postpone Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | opsætte |
Præsens
| jeg | opsætter |
| du | opsætter |
| han / hun / den / det | opsætter |
| vi | opsætter |
| I | opsætter |
| de | opsætter |
Præteritum
| jeg | opsatte |
| du | opsatte |
| han / hun / den / det | opsatte |
| vi | opsatte |
| I | opsatte |
| de | opsatte |
Perfektum
| — | har opsat |
Imperativ
| — | opsæt |
Perfektum participium
| — | opsat |
Præsens participium
| — | opsættende |
Passiv
Infinitiv
| — | opsættes |
Præsens
| jeg | opsættes |
| du | opsættes |
| han / hun / den / det | opsættes |
| vi | opsættes |
| I | opsættes |
| de | opsættes |
Præteritum
| jeg | opsattes |
| du | opsattes |
| han / hun / den / det | opsattes |
| vi | opsattes |
| I | opsattes |
| de | opsattes |