Conjugation of resultera
to result Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | resultera |
Presens
| jag | resulterar |
| du | resulterar |
| han / hon / den / det | resulterar |
| vi | resulterar |
| ni | resulterar |
| de | resulterar |
Preteritum
| jag | resulterade |
| du | resulterade |
| han / hon / den / det | resulterade |
| vi | resulterade |
| ni | resulterade |
| de | resulterade |
Supinum
| jag | resulterat |
| du | resulterat |
| han / hon / den / det | resulterat |
| vi | resulterat |
| ni | resulterat |
| de | resulterat |
Imperativ
| — | resultera |
Passiv
Infinitiv
| — | resulteras |
Presens
| jag | resulteras |
| du | resulteras |
| han / hon / den / det | resulteras |
| vi | resulteras |
| ni | resulteras |
| de | resulteras |
Preteritum
| jag | resulterades |
| du | resulterades |
| han / hon / den / det | resulterades |
| vi | resulterades |
| ni | resulterades |
| de | resulterades |
Supinum
| jag | resulterats |
| du | resulterats |
| han / hon / den / det | resulterats |
| vi | resulterats |
| ni | resulterats |
| de | resulterats |