← reta — definición

Conjugation of reta

Regular CEFR B2

/ˈrêː.ta/

to annoy or irritate or provoke; to make somebody or something irritated Ver definición completa →

Aktiv

Infinitiv

—

reta

Presens

jag	retar
du	retar
han / hon / den / det	retar
vi	retar
ni	retar
de	retar

Preteritum

jag	retade
du	retade
han / hon / den / det	retade
vi	retade
ni	retade
de	retade

Supinum

jag	retat
du	retat
han / hon / den / det	retat
vi	retat
ni	retat
de	retat

Imperativ

—

reta

Passiv

Infinitiv

—

retas

Presens

jag	retas
du	retas
han / hon / den / det	retas
vi	retas
ni	retas
de	retas

Preteritum

jag	retades
du	retades
han / hon / den / det	retades
vi	retades
ni	retades
de	retades

Supinum

jag	retats
du	retats
han / hon / den / det	retats
vi	retats
ni	retats
de	retats

Más conjugaciones

reta gallfeber på retade retades retande retar retarderar retas retat