Conjugation of plädera
argue, plead Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | plädera |
Presens
| jag | pläderar |
| du | pläderar |
| han / hon / den / det | pläderar |
| vi | pläderar |
| ni | pläderar |
| de | pläderar |
Preteritum
| jag | pläderade |
| du | pläderade |
| han / hon / den / det | pläderade |
| vi | pläderade |
| ni | pläderade |
| de | pläderade |
Supinum
| jag | pläderat |
| du | pläderat |
| han / hon / den / det | pläderat |
| vi | pläderat |
| ni | pläderat |
| de | pläderat |
Imperativ
| — | plädera |
Passiv
Infinitiv
| — | pläderas |
Presens
| jag | pläderas |
| du | pläderas |
| han / hon / den / det | pläderas |
| vi | pläderas |
| ni | pläderas |
| de | pläderas |
Preteritum
| jag | pläderades |
| du | pläderades |
| han / hon / den / det | pläderades |
| vi | pläderades |
| ni | pläderades |
| de | pläderades |
Supinum
| jag | pläderats |
| du | pläderats |
| han / hon / den / det | pläderats |
| vi | pläderats |
| ni | pläderats |
| de | pläderats |