Conjugation of pådyvla
impose, force (something (undesirable) on someone, for example ideas) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | pådyvla |
Presens
| jag | pådyvlar |
| du | pådyvlar |
| han / hon / den / det | pådyvlar |
| vi | pådyvlar |
| ni | pådyvlar |
| de | pådyvlar |
Preteritum
| jag | pådyvlade |
| du | pådyvlade |
| han / hon / den / det | pådyvlade |
| vi | pådyvlade |
| ni | pådyvlade |
| de | pådyvlade |
Supinum
| jag | pådyvlat |
| du | pådyvlat |
| han / hon / den / det | pådyvlat |
| vi | pådyvlat |
| ni | pådyvlat |
| de | pådyvlat |
Imperativ
| — | pådyvla |
Passiv
Infinitiv
| — | pådyvlas |
Presens
| jag | pådyvlas |
| du | pådyvlas |
| han / hon / den / det | pådyvlas |
| vi | pådyvlas |
| ni | pådyvlas |
| de | pådyvlas |
Preteritum
| jag | pådyvlades |
| du | pådyvlades |
| han / hon / den / det | pådyvlades |
| vi | pådyvlades |
| ni | pådyvlades |
| de | pådyvlades |
Supinum
| jag | pådyvlats |
| du | pådyvlats |
| han / hon / den / det | pådyvlats |
| vi | pådyvlats |
| ni | pådyvlats |
| de | pådyvlats |