Conjugation of ordinera
to prescribe Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | ordinera |
Presens
| jag | ordinerar |
| du | ordinerar |
| han / hon / den / det | ordinerar |
| vi | ordinerar |
| ni | ordinerar |
| de | ordinerar |
Preteritum
| jag | ordinerade |
| du | ordinerade |
| han / hon / den / det | ordinerade |
| vi | ordinerade |
| ni | ordinerade |
| de | ordinerade |
Supinum
| jag | ordinerat |
| du | ordinerat |
| han / hon / den / det | ordinerat |
| vi | ordinerat |
| ni | ordinerat |
| de | ordinerat |
Imperativ
| — | ordinera |
Passiv
Infinitiv
| — | ordineras |
Presens
| jag | ordineras |
| du | ordineras |
| han / hon / den / det | ordineras |
| vi | ordineras |
| ni | ordineras |
| de | ordineras |
Preteritum
| jag | ordinerades |
| du | ordinerades |
| han / hon / den / det | ordinerades |
| vi | ordinerades |
| ni | ordinerades |
| de | ordinerades |
Supinum
| jag | ordinerats |
| du | ordinerats |
| han / hon / den / det | ordinerats |
| vi | ordinerats |
| ni | ordinerats |
| de | ordinerats |