Conjugation of insinuera
to insinuate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | insinuera |
Presens
| jag | insinuerar |
| du | insinuerar |
| han / hon / den / det | insinuerar |
| vi | insinuerar |
| ni | insinuerar |
| de | insinuerar |
Preteritum
| jag | insinuerade |
| du | insinuerade |
| han / hon / den / det | insinuerade |
| vi | insinuerade |
| ni | insinuerade |
| de | insinuerade |
Supinum
| jag | insinuerat |
| du | insinuerat |
| han / hon / den / det | insinuerat |
| vi | insinuerat |
| ni | insinuerat |
| de | insinuerat |
Imperativ
| — | insinuera |
Passiv
Infinitiv
| — | insinueras |
Presens
| jag | insinueras |
| du | insinueras |
| han / hon / den / det | insinueras |
| vi | insinueras |
| ni | insinueras |
| de | insinueras |
Preteritum
| jag | insinuerades |
| du | insinuerades |
| han / hon / den / det | insinuerades |
| vi | insinuerades |
| ni | insinuerades |
| de | insinuerades |
Supinum
| jag | insinuerats |
| du | insinuerats |
| han / hon / den / det | insinuerats |
| vi | insinuerats |
| ni | insinuerats |
| de | insinuerats |