Conjugation of desavouera
disavow, repudiate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | desavouera |
Presens
| jag | desavouerar |
| du | desavouerar |
| han / hon / den / det | desavouerar |
| vi | desavouerar |
| ni | desavouerar |
| de | desavouerar |
Preteritum
| jag | desavouerade |
| du | desavouerade |
| han / hon / den / det | desavouerade |
| vi | desavouerade |
| ni | desavouerade |
| de | desavouerade |
Supinum
| jag | desavouerat |
| du | desavouerat |
| han / hon / den / det | desavouerat |
| vi | desavouerat |
| ni | desavouerat |
| de | desavouerat |
Imperativ
| — | desavouera |
Passiv
Infinitiv
| — | desavoueras |
Presens
| jag | desavoueras |
| du | desavoueras |
| han / hon / den / det | desavoueras |
| vi | desavoueras |
| ni | desavoueras |
| de | desavoueras |
Preteritum
| jag | desavouerades |
| du | desavouerades |
| han / hon / den / det | desavouerades |
| vi | desavouerades |
| ni | desavouerades |
| de | desavouerades |
Supinum
| jag | desavouerats |
| du | desavouerats |
| han / hon / den / det | desavouerats |
| vi | desavouerats |
| ni | desavouerats |
| de | desavouerats |