Conjugation of chilla
to chill (calm down from an agitated state) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | chilla |
Presens
| jag | chillar |
| du | chillar |
| han / hon / den / det | chillar |
| vi | chillar |
| ni | chillar |
| de | chillar |
Preteritum
| jag | chillade |
| du | chillade |
| han / hon / den / det | chillade |
| vi | chillade |
| ni | chillade |
| de | chillade |
Supinum
| jag | chillat |
| du | chillat |
| han / hon / den / det | chillat |
| vi | chillat |
| ni | chillat |
| de | chillat |
Imperativ
| — | chilla |
Passiv
Infinitiv
| — | chillas |
Presens
| jag | chillas |
| du | chillas |
| han / hon / den / det | chillas |
| vi | chillas |
| ni | chillas |
| de | chillas |
Preteritum
| jag | chillades |
| du | chillades |
| han / hon / den / det | chillades |
| vi | chillades |
| ni | chillades |
| de | chillades |
Supinum
| jag | chillats |
| du | chillats |
| han / hon / den / det | chillats |
| vi | chillats |
| ni | chillats |
| de | chillats |