Indicativ
Prezent
| eu | excogitez |
| tu | excogitezi |
| el / ea | excogitează |
| noi | excogităm |
| voi | excogitați |
| ei / ele | excogitează |
Imperfect
| eu | excogitam |
| tu | excogitai |
| el / ea | excogita |
| noi | excogitam |
| voi | excogitați |
| ei / ele | excogitau |
Perfectul simplu
| eu | excogitai |
| tu | excogitași |
| el / ea | excogită |
| noi | excogitarăm |
| voi | excogitarăți |
| ei / ele | excogitară |
Mai mult ca perfectul
| eu | excogitasem |
| tu | excogitaseși |
| el / ea | excogitase |
| noi | excogitaserăm |
| voi | excogitaserăți |
| ei / ele | excogitaseră |
Conjunctiv
Prezent
| eu | să excogitez |
| tu | să excogitezi |
| el / ea | să excogiteze |
| noi | să excogităm |
| voi | să excogitați |
| ei / ele | să excogiteze |
Imperativ
Afirmativ
| tu | excogitează |
| voi | excogitați |
Negativ
| tu | nu nu excogita |
| voi | nu nu excogitați |
Forme nepersonale
Infinitiv
| — | a excogita |
Gerunziu
| — | excogitând |
Participiu
| — | excogitat |