Conjugation of dicta
to dictate Ver definición completa →
Indicativ
Prezent
| eu | dictez |
| tu | dictezi |
| el / ea | dictează |
| noi | dictăm |
| voi | dictați |
| ei / ele | dictează |
Imperfect
| eu | dictam |
| tu | dictai |
| el / ea | dicta |
| noi | dictam |
| voi | dictați |
| ei / ele | dictau |
Perfectul simplu
| eu | dictai |
| tu | dictași |
| el / ea | dictă |
| noi | dictarăm |
| voi | dictarăți |
| ei / ele | dictară |
Mai mult ca perfectul
| eu | dictasem |
| tu | dictaseși |
| el / ea | dictase |
| noi | dictaserăm |
| voi | dictaserăți |
| ei / ele | dictaseră |
Conjunctiv
Prezent
| eu | să dictez |
| tu | să dictezi |
| el / ea | să dicteze |
| noi | să dictăm |
| voi | să dictați |
| ei / ele | să dicteze |
Imperativ
Afirmativ
| tu | dictează |
| voi | dictați |
Negativ
| tu | nu nu dicta |
| voi | nu nu dictați |
Forme nepersonale
Infinitiv
| — | a dicta |
Gerunziu
| — | dictând |
Participiu
| — | dictat |