Conjugation of påsætte
to attach, affix, fasten Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | påsætte |
Præsens
| jeg | påsætter |
| du | påsætter |
| han / hun / den / det | påsætter |
| vi | påsætter |
| I | påsætter |
| de | påsætter |
Præteritum
| jeg | påsatte |
| du | påsatte |
| han / hun / den / det | påsatte |
| vi | påsatte |
| I | påsatte |
| de | påsatte |
Perfektum
| — | har påsat |
Imperativ
| — | påsæt |
Perfektum participium
| — | påsat |
Præsens participium
| — | påsættende |
Passiv
Infinitiv
| — | påsættes |
Præsens
| jeg | påsættes |
| du | påsættes |
| han / hun / den / det | påsættes |
| vi | påsættes |
| I | påsættes |
| de | påsættes |
Præteritum
| jeg | påsattes |
| du | påsattes |
| han / hun / den / det | påsattes |
| vi | påsattes |
| I | påsattes |
| de | påsattes |