Conjugation of kollapse
to collapse (physically or mentally) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | kollapse |
Præsens
| jeg | kollapser |
| du | kollapser |
| han / hun / den / det | kollapser |
| vi | kollapser |
| I | kollapser |
| de | kollapser |
Præteritum
| jeg | kollapsede |
| du | kollapsede |
| han / hun / den / det | kollapsede |
| vi | kollapsede |
| I | kollapsede |
| de | kollapsede |
Perfektum
| — | er kollapset |
Imperativ
| — | kollaps |
Perfektum participium
| — | kollapset |
Præsens participium
| — | kollapsende |
Passiv
Infinitiv
| — | kollapses |
Præsens
| jeg | kollapses |
| du | kollapses |
| han / hun / den / det | kollapses |
| vi | kollapses |
| I | kollapses |
| de | kollapses |
Præteritum
| jeg | kollapsedes |
| du | kollapsedes |
| han / hun / den / det | kollapsedes |
| vi | kollapsedes |
| I | kollapsedes |
| de | kollapsedes |