Conjugation of ionisere
ionize Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | ionisere |
Præsens
| jeg | ioniserer |
| du | ioniserer |
| han / hun / den / det | ioniserer |
| vi | ioniserer |
| I | ioniserer |
| de | ioniserer |
Præteritum
| jeg | ioniserte |
| du | ioniserte |
| han / hun / den / det | ioniserte |
| vi | ioniserte |
| I | ioniserte |
| de | ioniserte |
Perfektum
| — | har ioniseret |
Imperativ
| — | ioniser |
Perfektum participium
| — | ioniseret |
Præsens participium
| — | ioniserende |
Passiv
Infinitiv
| — | ioniseres |
Præsens
| jeg | ioniseres |
| du | ioniseres |
| han / hun / den / det | ioniseres |
| vi | ioniseres |
| I | ioniseres |
| de | ioniseres |
Præteritum
| jeg | ionisertes |
| du | ionisertes |
| han / hun / den / det | ionisertes |
| vi | ionisertes |
| I | ionisertes |
| de | ionisertes |