Conjugation of ironisere
to ironize Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | ironisere |
Præsens
| jeg | ironiserer |
| du | ironiserer |
| han / hun / den / det | ironiserer |
| vi | ironiserer |
| I | ironiserer |
| de | ironiserer |
Præteritum
| jeg | ironiserede |
| du | ironiserede |
| han / hun / den / det | ironiserede |
| vi | ironiserede |
| I | ironiserede |
| de | ironiserede |
Perfektum
| — | har ironiseret |
Imperativ
| — | ironiser |
Perfektum participium
| — | ironiseret |
Præsens participium
| — | ironiserende |
Passiv
Infinitiv
| — | ironiseres |
Præsens
| jeg | ironiseres |
| du | ironiseres |
| han / hun / den / det | ironiseres |
| vi | ironiseres |
| I | ironiseres |
| de | ironiseres |
Præteritum
| jeg | ironiseredes |
| du | ironiseredes |
| han / hun / den / det | ironiseredes |
| vi | ironiseredes |
| I | ironiseredes |
| de | ironiseredes |