Conjugation of bestille
to undertake, accomplish Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | bestille |
Præsens
| jeg | bestiller |
| du | bestiller |
| han / hun / den / det | bestiller |
| vi | bestiller |
| I | bestiller |
| de | bestiller |
Præteritum
| jeg | bestilte |
| du | bestilte |
| han / hun / den / det | bestilte |
| vi | bestilte |
| I | bestilte |
| de | bestilte |
Perfektum
| — | har bestilt |
Imperativ
| — | bestil |
Perfektum participium
| — | bestilt |
Præsens participium
| — | bestillende |
Passiv
Infinitiv
| — | bestilles |
Præsens
| jeg | bestilles |
| du | bestilles |
| han / hun / den / det | bestilles |
| vi | bestilles |
| I | bestilles |
| de | bestilles |
Præteritum
| jeg | bestiltes |
| du | bestiltes |
| han / hun / den / det | bestiltes |
| vi | bestiltes |
| I | bestiltes |
| de | bestiltes |