Conjugation of banalisere
to banalize Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | banalisere |
Præsens
| jeg | banaliserer |
| du | banaliserer |
| han / hun / den / det | banaliserer |
| vi | banaliserer |
| I | banaliserer |
| de | banaliserer |
Præteritum
| jeg | banaliserede |
| du | banaliserede |
| han / hun / den / det | banaliserede |
| vi | banaliserede |
| I | banaliserede |
| de | banaliserede |
Perfektum
| — | har banaliseret |
Imperativ
| — | banaliser |
Perfektum participium
| — | banaliseret |
Præsens participium
| — | banaliserende |
Passiv
Infinitiv
| — | banaliseres |
Præsens
| jeg | banaliseres |
| du | banaliseres |
| han / hun / den / det | banaliseres |
| vi | banaliseres |
| I | banaliseres |
| de | banaliseres |
Præteritum
| jeg | banaliseredes |
| du | banaliseredes |
| han / hun / den / det | banaliseredes |
| vi | banaliseredes |
| I | banaliseredes |
| de | banaliseredes |