Conjugation of anklage
to indict someone Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | anklage |
Præsens
| jeg | anklager |
| du | anklager |
| han / hun / den / det | anklager |
| vi | anklager |
| I | anklager |
| de | anklager |
Præteritum
| jeg | anklagede |
| du | anklagede |
| han / hun / den / det | anklagede |
| vi | anklagede |
| I | anklagede |
| de | anklagede |
Perfektum
| — | har anklaget |
Imperativ
| — | anklag |
Perfektum participium
| — | anklaget |
Præsens participium
| — | anklagende |
Passiv
Infinitiv
| — | anklages |
Præsens
| jeg | anklages |
| du | anklages |
| han / hun / den / det | anklages |
| vi | anklages |
| I | anklages |
| de | anklages |
Præteritum
| jeg | anklagedes |
| du | anklagedes |
| han / hun / den / det | anklagedes |
| vi | anklagedes |
| I | anklagedes |
| de | anklagedes |