Conjugation of abrandar
/[ə.βɾənˈda]/to set alight; to set fire to; to stoke Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | abrando |
| tu | abrandes |
| ell / ella / vostè | abranda |
| nosaltres | abrandem |
| vosaltres | abrandeu |
| ells / elles / vostès | abranden |
Imperfet
| jo | abrandava |
| tu | abrandaves |
| ell / ella / vostè | abrandava |
| nosaltres | abrandàvem |
| vosaltres | abrandàveu |
| ells / elles / vostès | abrandaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | abrandí |
| tu | abrandares |
| ell / ella / vostè | abrandà |
| nosaltres | abrandàrem |
| vosaltres | abrandàreu |
| ells / elles / vostès | abrandaren |
Futur
| jo | abrandaré |
| tu | abrandaràs |
| ell / ella / vostè | abrandarà |
| nosaltres | abrandarem |
| vosaltres | abrandareu |
| ells / elles / vostès | abrandaran |
Condicional
| jo | abrandaria |
| tu | abrandaries |
| ell / ella / vostè | abrandaria |
| nosaltres | abrandaríem |
| vosaltres | abrandaríeu |
| ells / elles / vostès | abrandarien |
Subjuntiu
Present
| jo | abrandi |
| tu | abrandis |
| ell / ella / vostè | abrandi |
| nosaltres | abrandem |
| vosaltres | abrandeu |
| ells / elles / vostès | abrandin |
Imperfet
| jo | abrandés |
| tu | abrandessis |
| ell / ella / vostè | abrandés |
| nosaltres | abrandéssim |
| vosaltres | abrandéssiu |
| ells / elles / vostès | abrandessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | abranda |
| ell / ella / vostè | abrandi |
| nosaltres | abrandem |
| vosaltres | abrandeu |
| ells / elles / vostès | abrandin |
Negatiu
| tu | no abrandis |
| ell / ella / vostè | no abrandi |
| nosaltres | no abrandem |
| vosaltres | no abrandeu |
| ells / elles / vostès | no abrandin |