Conjugation of abrogar
/[ə.βɾuˈɣa]/to abrogate (annul by an authoritative act) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | abrogo |
| tu | abrogues |
| ell / ella / vostè | abroga |
| nosaltres | abroguem |
| vosaltres | abrogueu |
| ells / elles / vostès | abroguen |
Imperfet
| jo | abrogava |
| tu | abrogaves |
| ell / ella / vostè | abrogava |
| nosaltres | abrogàvem |
| vosaltres | abrogàveu |
| ells / elles / vostès | abrogaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | abroguí |
| tu | abrogares |
| ell / ella / vostè | abrogà |
| nosaltres | abrogàrem |
| vosaltres | abrogàreu |
| ells / elles / vostès | abrogaren |
Futur
| jo | abrogaré |
| tu | abrogaràs |
| ell / ella / vostè | abrogarà |
| nosaltres | abrogarem |
| vosaltres | abrogareu |
| ells / elles / vostès | abrogaran |
Condicional
| jo | abrogaria |
| tu | abrogaries |
| ell / ella / vostè | abrogaria |
| nosaltres | abrogaríem |
| vosaltres | abrogaríeu |
| ells / elles / vostès | abrogarien |
Subjuntiu
Present
| jo | abrogui |
| tu | abroguis |
| ell / ella / vostè | abrogui |
| nosaltres | abroguem |
| vosaltres | abrogueu |
| ells / elles / vostès | abroguin |
Imperfet
| jo | abrogués |
| tu | abroguessis |
| ell / ella / vostè | abrogués |
| nosaltres | abroguéssim |
| vosaltres | abroguéssiu |
| ells / elles / vostès | abroguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | abroga |
| ell / ella / vostè | abrogui |
| nosaltres | abroguem |
| vosaltres | abrogueu |
| ells / elles / vostès | abroguin |
Negatiu
| tu | no abroguis |
| ell / ella / vostè | no abrogui |
| nosaltres | no abroguem |
| vosaltres | no abrogueu |
| ells / elles / vostès | no abroguin |