Conjugation of uppenbara
show, display, make obvious Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | uppenbara |
Presens
| jag | uppenbarar |
| du | uppenbarar |
| han / hon / den / det | uppenbarar |
| vi | uppenbarar |
| ni | uppenbarar |
| de | uppenbarar |
Preteritum
| jag | uppenbarade |
| du | uppenbarade |
| han / hon / den / det | uppenbarade |
| vi | uppenbarade |
| ni | uppenbarade |
| de | uppenbarade |
Supinum
| jag | uppenbarat |
| du | uppenbarat |
| han / hon / den / det | uppenbarat |
| vi | uppenbarat |
| ni | uppenbarat |
| de | uppenbarat |
Imperativ
| — | uppenbara |
Passiv
Infinitiv
| — | uppenbaras |
Presens
| jag | uppenbaras |
| du | uppenbaras |
| han / hon / den / det | uppenbaras |
| vi | uppenbaras |
| ni | uppenbaras |
| de | uppenbaras |
Preteritum
| jag | uppenbarades |
| du | uppenbarades |
| han / hon / den / det | uppenbarades |
| vi | uppenbarades |
| ni | uppenbarades |
| de | uppenbarades |
Supinum
| jag | uppenbarats |
| du | uppenbarats |
| han / hon / den / det | uppenbarats |
| vi | uppenbarats |
| ni | uppenbarats |
| de | uppenbarats |