Conjugation of stålsätta
to steel (oneself), to brace (oneself) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | stålsätta |
Presens
| jag | stålsätter |
| du | stålsätter |
| han / hon / den / det | stålsätter |
| vi | stålsätter |
| ni | stålsätter |
| de | stålsätter |
Preteritum
| jag | stålsatte |
| du | stålsatte |
| han / hon / den / det | stålsatte |
| vi | stålsatte |
| ni | stålsatte |
| de | stålsatte |
Supinum
| jag | stålsatt |
| du | stålsatt |
| han / hon / den / det | stålsatt |
| vi | stålsatt |
| ni | stålsatt |
| de | stålsatt |
Imperativ
| — | stålsätt |