Conjugation of skicka
ˈɧɪkˌapass, to give someone who didn't reach (e.g. across a table) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | skicka |
Presens
| jag | skickar |
| du | skickar |
| han / hon / den / det | skickar |
| vi | skickar |
| ni | skickar |
| de | skickar |
Preteritum
| jag | skickade |
| du | skickade |
| han / hon / den / det | skickade |
| vi | skickade |
| ni | skickade |
| de | skickade |
Supinum
| jag | skickat |
| du | skickat |
| han / hon / den / det | skickat |
| vi | skickat |
| ni | skickat |
| de | skickat |
Imperativ
| — | skicka |
Passiv
Infinitiv
| — | skickas |
Presens
| jag | skickas |
| du | skickas |
| han / hon / den / det | skickas |
| vi | skickas |
| ni | skickas |
| de | skickas |
Preteritum
| jag | skickades |
| du | skickades |
| han / hon / den / det | skickades |
| vi | skickades |
| ni | skickades |
| de | skickades |
Supinum
| jag | skickats |
| du | skickats |
| han / hon / den / det | skickats |
| vi | skickats |
| ni | skickats |
| de | skickats |