Conjugation of ratificera
to ratify (give formal consent to) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | ratificera |
Presens
| jag | ratificerar |
| du | ratificerar |
| han / hon / den / det | ratificerar |
| vi | ratificerar |
| ni | ratificerar |
| de | ratificerar |
Preteritum
| jag | ratificerade |
| du | ratificerade |
| han / hon / den / det | ratificerade |
| vi | ratificerade |
| ni | ratificerade |
| de | ratificerade |
Supinum
| jag | ratificerat |
| du | ratificerat |
| han / hon / den / det | ratificerat |
| vi | ratificerat |
| ni | ratificerat |
| de | ratificerat |
Imperativ
| — | ratificera |
Passiv
Infinitiv
| — | ratificeras |
Presens
| jag | ratificeras |
| du | ratificeras |
| han / hon / den / det | ratificeras |
| vi | ratificeras |
| ni | ratificeras |
| de | ratificeras |
Preteritum
| jag | ratificerades |
| du | ratificerades |
| han / hon / den / det | ratificerades |
| vi | ratificerades |
| ni | ratificerades |
| de | ratificerades |
Supinum
| jag | ratificerats |
| du | ratificerats |
| han / hon / den / det | ratificerats |
| vi | ratificerats |
| ni | ratificerats |
| de | ratificerats |