Conjugation of proklamera
to proclaim Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | proklamera |
Presens
| jag | proklamerar |
| du | proklamerar |
| han / hon / den / det | proklamerar |
| vi | proklamerar |
| ni | proklamerar |
| de | proklamerar |
Preteritum
| jag | proklamerade |
| du | proklamerade |
| han / hon / den / det | proklamerade |
| vi | proklamerade |
| ni | proklamerade |
| de | proklamerade |
Supinum
| jag | proklamerat |
| du | proklamerat |
| han / hon / den / det | proklamerat |
| vi | proklamerat |
| ni | proklamerat |
| de | proklamerat |
Imperativ
| — | proklamera |
Passiv
Infinitiv
| — | proklameras |
Presens
| jag | proklameras |
| du | proklameras |
| han / hon / den / det | proklameras |
| vi | proklameras |
| ni | proklameras |
| de | proklameras |
Preteritum
| jag | proklamerades |
| du | proklamerades |
| han / hon / den / det | proklamerades |
| vi | proklamerades |
| ni | proklamerades |
| de | proklamerades |
Supinum
| jag | proklamerats |
| du | proklamerats |
| han / hon / den / det | proklamerats |
| vi | proklamerats |
| ni | proklamerats |
| de | proklamerats |