Conjugation of pricka av
to tick off; to sign with a tick Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | pricka av |
Presens
| jag | prickar av |
| du | prickar av |
| han / hon / den / det | prickar av |
| vi | prickar av |
| ni | prickar av |
| de | prickar av |
Preteritum
| jag | prickade av |
| du | prickade av |
| han / hon / den / det | prickade av |
| vi | prickade av |
| ni | prickade av |
| de | prickade av |
Supinum
| jag | prickat av |
| du | prickat av |
| han / hon / den / det | prickat av |
| vi | prickat av |
| ni | prickat av |
| de | prickat av |
Imperativ
| — | pricka av |
Passiv
Infinitiv
| — | prickas av |
Presens
| jag | prickas av |
| du | prickas av |
| han / hon / den / det | prickas av |
| vi | prickas av |
| ni | prickas av |
| de | prickas av |
Preteritum
| jag | prickades av |
| du | prickades av |
| han / hon / den / det | prickades av |
| vi | prickades av |
| ni | prickades av |
| de | prickades av |
Supinum
| jag | prickats av |
| du | prickats av |
| han / hon / den / det | prickats av |
| vi | prickats av |
| ni | prickats av |
| de | prickats av |