Conjugation of prästviga
ordain as a priest Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | prästviga |
Presens
| jag | prästviger |
| du | prästviger |
| han / hon / den / det | prästviger |
| vi | prästviger |
| ni | prästviger |
| de | prästviger |
Preteritum
| jag | prästvigde |
| du | prästvigde |
| han / hon / den / det | prästvigde |
| vi | prästvigde |
| ni | prästvigde |
| de | prästvigde |
Supinum
| jag | prästvigt |
| du | prästvigt |
| han / hon / den / det | prästvigt |
| vi | prästvigt |
| ni | prästvigt |
| de | prästvigt |
Imperativ
| — | prästvig |
Passiv
Infinitiv
| — | prästvigas |
Presens
| jag | prästvigs |
| du | prästvigs |
| han / hon / den / det | prästvigs |
| vi | prästvigs |
| ni | prästvigs |
| de | prästvigs |
Preteritum
| jag | prästvigdes |
| du | prästvigdes |
| han / hon / den / det | prästvigdes |
| vi | prästvigdes |
| ni | prästvigdes |
| de | prästvigdes |
Supinum
| jag | prästvigts |
| du | prästvigts |
| han / hon / den / det | prästvigts |
| vi | prästvigts |
| ni | prästvigts |
| de | prästvigts |