Conjugation of odla
to grow, to cultivate, to plant Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | odla |
Presens
| jag | odlar |
| du | odlar |
| han / hon / den / det | odlar |
| vi | odlar |
| ni | odlar |
| de | odlar |
Preteritum
| jag | odlade |
| du | odlade |
| han / hon / den / det | odlade |
| vi | odlade |
| ni | odlade |
| de | odlade |
Supinum
| jag | odlat |
| du | odlat |
| han / hon / den / det | odlat |
| vi | odlat |
| ni | odlat |
| de | odlat |
Imperativ
| — | odla |
Passiv
Infinitiv
| — | odlas |
Presens
| jag | odlas |
| du | odlas |
| han / hon / den / det | odlas |
| vi | odlas |
| ni | odlas |
| de | odlas |
Preteritum
| jag | odlades |
| du | odlades |
| han / hon / den / det | odlades |
| vi | odlades |
| ni | odlades |
| de | odlades |
Supinum
| jag | odlats |
| du | odlats |
| han / hon / den / det | odlats |
| vi | odlats |
| ni | odlats |
| de | odlats |