Conjugation of lisa
to relieve, to alleviate (pain or worries) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | lisa |
Presens
| jag | lisar |
| du | lisar |
| han / hon / den / det | lisar |
| vi | lisar |
| ni | lisar |
| de | lisar |
Preteritum
| jag | lisade |
| du | lisade |
| han / hon / den / det | lisade |
| vi | lisade |
| ni | lisade |
| de | lisade |
Supinum
| jag | lisat |
| du | lisat |
| han / hon / den / det | lisat |
| vi | lisat |
| ni | lisat |
| de | lisat |
Imperativ
| — | lisa |
Passiv
Infinitiv
| — | lisas |
Presens
| jag | lisas |
| du | lisas |
| han / hon / den / det | lisas |
| vi | lisas |
| ni | lisas |
| de | lisas |
Preteritum
| jag | lisades |
| du | lisades |
| han / hon / den / det | lisades |
| vi | lisades |
| ni | lisades |
| de | lisades |
Supinum
| jag | lisats |
| du | lisats |
| han / hon / den / det | lisats |
| vi | lisats |
| ni | lisats |
| de | lisats |