Conjugation of konspirera
to conspire Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | konspirera |
Presens
| jag | konspirerar |
| du | konspirerar |
| han / hon / den / det | konspirerar |
| vi | konspirerar |
| ni | konspirerar |
| de | konspirerar |
Preteritum
| jag | konspirerade |
| du | konspirerade |
| han / hon / den / det | konspirerade |
| vi | konspirerade |
| ni | konspirerade |
| de | konspirerade |
Supinum
| jag | konspirerat |
| du | konspirerat |
| han / hon / den / det | konspirerat |
| vi | konspirerat |
| ni | konspirerat |
| de | konspirerat |
Imperativ
| — | konspirera |