Conjugation of jubla
to shout with joy, to cheer loudly Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | jubla |
Presens
| jag | jublar |
| du | jublar |
| han / hon / den / det | jublar |
| vi | jublar |
| ni | jublar |
| de | jublar |
Preteritum
| jag | jublade |
| du | jublade |
| han / hon / den / det | jublade |
| vi | jublade |
| ni | jublade |
| de | jublade |
Supinum
| jag | jublat |
| du | jublat |
| han / hon / den / det | jublat |
| vi | jublat |
| ni | jublat |
| de | jublat |
Imperativ
| — | jubla |
Passiv
Infinitiv
| — | jublas |
Presens
| jag | jublas |
| du | jublas |
| han / hon / den / det | jublas |
| vi | jublas |
| ni | jublas |
| de | jublas |
Preteritum
| jag | jublades |
| du | jublades |
| han / hon / den / det | jublades |
| vi | jublades |
| ni | jublades |
| de | jublades |
Supinum
| jag | jublats |
| du | jublats |
| han / hon / den / det | jublats |
| vi | jublats |
| ni | jublats |
| de | jublats |