Conjugation of inrymma
house, accommodate, contain Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | inrymma |
Presens
| jag | inrymmer |
| du | inrymmer |
| han / hon / den / det | inrymmer |
| vi | inrymmer |
| ni | inrymmer |
| de | inrymmer |
Preteritum
| jag | inrymde |
| du | inrymde |
| han / hon / den / det | inrymde |
| vi | inrymde |
| ni | inrymde |
| de | inrymde |
Supinum
| jag | inrymt |
| du | inrymt |
| han / hon / den / det | inrymt |
| vi | inrymt |
| ni | inrymt |
| de | inrymt |
Imperativ
| — | inrym |
Passiv
Infinitiv
| — | inrymmas |
Presens
| jag | inryms |
| du | inryms |
| han / hon / den / det | inryms |
| vi | inryms |
| ni | inryms |
| de | inryms |
Preteritum
| jag | inrymdes |
| du | inrymdes |
| han / hon / den / det | inrymdes |
| vi | inrymdes |
| ni | inrymdes |
| de | inrymdes |
Supinum
| jag | inrymts |
| du | inrymts |
| han / hon / den / det | inrymts |
| vi | inrymts |
| ni | inrymts |
| de | inrymts |