Conjugation of inducera
to induce Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | inducera |
Presens
| jag | inducerar |
| du | inducerar |
| han / hon / den / det | inducerar |
| vi | inducerar |
| ni | inducerar |
| de | inducerar |
Preteritum
| jag | inducerade |
| du | inducerade |
| han / hon / den / det | inducerade |
| vi | inducerade |
| ni | inducerade |
| de | inducerade |
Supinum
| jag | inducerat |
| du | inducerat |
| han / hon / den / det | inducerat |
| vi | inducerat |
| ni | inducerat |
| de | inducerat |
Imperativ
| — | inducera |
Passiv
Infinitiv
| — | induceras |
Presens
| jag | induceras |
| du | induceras |
| han / hon / den / det | induceras |
| vi | induceras |
| ni | induceras |
| de | induceras |
Preteritum
| jag | inducerades |
| du | inducerades |
| han / hon / den / det | inducerades |
| vi | inducerades |
| ni | inducerades |
| de | inducerades |
Supinum
| jag | inducerats |
| du | inducerats |
| han / hon / den / det | inducerats |
| vi | inducerats |
| ni | inducerats |
| de | inducerats |