Conjugation of hallucinera
to hallucinate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | hallucinera |
Presens
| jag | hallucinerar |
| du | hallucinerar |
| han / hon / den / det | hallucinerar |
| vi | hallucinerar |
| ni | hallucinerar |
| de | hallucinerar |
Preteritum
| jag | hallucinerade |
| du | hallucinerade |
| han / hon / den / det | hallucinerade |
| vi | hallucinerade |
| ni | hallucinerade |
| de | hallucinerade |
Supinum
| jag | hallucinerat |
| du | hallucinerat |
| han / hon / den / det | hallucinerat |
| vi | hallucinerat |
| ni | hallucinerat |
| de | hallucinerat |
Imperativ
| — | hallucinera |
Passiv
Infinitiv
| — | hallucineras |
Presens
| jag | hallucineras |
| du | hallucineras |
| han / hon / den / det | hallucineras |
| vi | hallucineras |
| ni | hallucineras |
| de | hallucineras |
Preteritum
| jag | hallucinerades |
| du | hallucinerades |
| han / hon / den / det | hallucinerades |
| vi | hallucinerades |
| ni | hallucinerades |
| de | hallucinerades |
Supinum
| jag | hallucinerats |
| du | hallucinerats |
| han / hon / den / det | hallucinerats |
| vi | hallucinerats |
| ni | hallucinerats |
| de | hallucinerats |