Conjugation of gestalta
to give form to, to embody (an idea or the like, more generally) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | gestalta |
Presens
| jag | gestaltar |
| du | gestaltar |
| han / hon / den / det | gestaltar |
| vi | gestaltar |
| ni | gestaltar |
| de | gestaltar |
Preteritum
| jag | gestaltade |
| du | gestaltade |
| han / hon / den / det | gestaltade |
| vi | gestaltade |
| ni | gestaltade |
| de | gestaltade |
Supinum
| jag | gestaltat |
| du | gestaltat |
| han / hon / den / det | gestaltat |
| vi | gestaltat |
| ni | gestaltat |
| de | gestaltat |
Imperativ
| — | gestalta |
Passiv
Infinitiv
| — | gestaltas |
Presens
| jag | gestaltas |
| du | gestaltas |
| han / hon / den / det | gestaltas |
| vi | gestaltas |
| ni | gestaltas |
| de | gestaltas |
Preteritum
| jag | gestaltades |
| du | gestaltades |
| han / hon / den / det | gestaltades |
| vi | gestaltades |
| ni | gestaltades |
| de | gestaltades |
Supinum
| jag | gestaltats |
| du | gestaltats |
| han / hon / den / det | gestaltats |
| vi | gestaltats |
| ni | gestaltats |
| de | gestaltats |