Conjugation of extrapolera
to extrapolate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | extrapolera |
Presens
| jag | extrapolerar |
| du | extrapolerar |
| han / hon / den / det | extrapolerar |
| vi | extrapolerar |
| ni | extrapolerar |
| de | extrapolerar |
Preteritum
| jag | extrapolerade |
| du | extrapolerade |
| han / hon / den / det | extrapolerade |
| vi | extrapolerade |
| ni | extrapolerade |
| de | extrapolerade |
Supinum
| jag | extrapolerat |
| du | extrapolerat |
| han / hon / den / det | extrapolerat |
| vi | extrapolerat |
| ni | extrapolerat |
| de | extrapolerat |
Imperativ
| — | extrapolera |
Passiv
Infinitiv
| — | extrapoleras |
Presens
| jag | extrapoleras |
| du | extrapoleras |
| han / hon / den / det | extrapoleras |
| vi | extrapoleras |
| ni | extrapoleras |
| de | extrapoleras |
Preteritum
| jag | extrapolerades |
| du | extrapolerades |
| han / hon / den / det | extrapolerades |
| vi | extrapolerades |
| ni | extrapolerades |
| de | extrapolerades |
Supinum
| jag | extrapolerats |
| du | extrapolerats |
| han / hon / den / det | extrapolerats |
| vi | extrapolerats |
| ni | extrapolerats |
| de | extrapolerats |