Conjugation of eskalera
to escalate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | eskalera |
Presens
| jag | eskalerar |
| du | eskalerar |
| han / hon / den / det | eskalerar |
| vi | eskalerar |
| ni | eskalerar |
| de | eskalerar |
Preteritum
| jag | eskalerade |
| du | eskalerade |
| han / hon / den / det | eskalerade |
| vi | eskalerade |
| ni | eskalerade |
| de | eskalerade |
Supinum
| jag | eskalerat |
| du | eskalerat |
| han / hon / den / det | eskalerat |
| vi | eskalerat |
| ni | eskalerat |
| de | eskalerat |
Imperativ
| — | eskalera |
Passiv
Infinitiv
| — | eskaleras |
Presens
| jag | eskaleras |
| du | eskaleras |
| han / hon / den / det | eskaleras |
| vi | eskaleras |
| ni | eskaleras |
| de | eskaleras |
Preteritum
| jag | eskalerades |
| du | eskalerades |
| han / hon / den / det | eskalerades |
| vi | eskalerades |
| ni | eskalerades |
| de | eskalerades |
Supinum
| jag | eskalerats |
| du | eskalerats |
| han / hon / den / det | eskalerats |
| vi | eskalerats |
| ni | eskalerats |
| de | eskalerats |