Conjugation of entlediga
to dismiss, to discharge Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | entlediga |
Presens
| jag | entledigar |
| du | entledigar |
| han / hon / den / det | entledigar |
| vi | entledigar |
| ni | entledigar |
| de | entledigar |
Preteritum
| jag | entledigade |
| du | entledigade |
| han / hon / den / det | entledigade |
| vi | entledigade |
| ni | entledigade |
| de | entledigade |
Supinum
| jag | entledigat |
| du | entledigat |
| han / hon / den / det | entledigat |
| vi | entledigat |
| ni | entledigat |
| de | entledigat |
Imperativ
| — | entlediga |
Passiv
Infinitiv
| — | entledigas |
Presens
| jag | entledigas |
| du | entledigas |
| han / hon / den / det | entledigas |
| vi | entledigas |
| ni | entledigas |
| de | entledigas |
Preteritum
| jag | entledigades |
| du | entledigades |
| han / hon / den / det | entledigades |
| vi | entledigades |
| ni | entledigades |
| de | entledigades |
Supinum
| jag | entledigats |
| du | entledigats |
| han / hon / den / det | entledigats |
| vi | entledigats |
| ni | entledigats |
| de | entledigats |