Conjugation of domesticera
domesticate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | domesticera |
Presens
| jag | domesticerar |
| du | domesticerar |
| han / hon / den / det | domesticerar |
| vi | domesticerar |
| ni | domesticerar |
| de | domesticerar |
Preteritum
| jag | domesticerade |
| du | domesticerade |
| han / hon / den / det | domesticerade |
| vi | domesticerade |
| ni | domesticerade |
| de | domesticerade |
Supinum
| jag | domesticerat |
| du | domesticerat |
| han / hon / den / det | domesticerat |
| vi | domesticerat |
| ni | domesticerat |
| de | domesticerat |
Imperativ
| — | domesticera |
Passiv
Infinitiv
| — | domesticeras |
Presens
| jag | domesticeras |
| du | domesticeras |
| han / hon / den / det | domesticeras |
| vi | domesticeras |
| ni | domesticeras |
| de | domesticeras |
Preteritum
| jag | domesticerades |
| du | domesticerades |
| han / hon / den / det | domesticerades |
| vi | domesticerades |
| ni | domesticerades |
| de | domesticerades |
Supinum
| jag | domesticerats |
| du | domesticerats |
| han / hon / den / det | domesticerats |
| vi | domesticerats |
| ni | domesticerats |
| de | domesticerats |