Conjugation of dissa
to dis; to show disrespect for; not to appreciate Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | dissa |
Presens
| jag | dissar |
| du | dissar |
| han / hon / den / det | dissar |
| vi | dissar |
| ni | dissar |
| de | dissar |
Preteritum
| jag | dissade |
| du | dissade |
| han / hon / den / det | dissade |
| vi | dissade |
| ni | dissade |
| de | dissade |
Supinum
| jag | dissat |
| du | dissat |
| han / hon / den / det | dissat |
| vi | dissat |
| ni | dissat |
| de | dissat |
Imperativ
| — | dissa |
Passiv
Infinitiv
| — | dissas |
Presens
| jag | dissas |
| du | dissas |
| han / hon / den / det | dissas |
| vi | dissas |
| ni | dissas |
| de | dissas |
Preteritum
| jag | dissades |
| du | dissades |
| han / hon / den / det | dissades |
| vi | dissades |
| ni | dissades |
| de | dissades |
Supinum
| jag | dissats |
| du | dissats |
| han / hon / den / det | dissats |
| vi | dissats |
| ni | dissats |
| de | dissats |