Conjugation of detonera
to detonate (cause to explode) Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | detonera |
Presens
| jag | detonerar |
| du | detonerar |
| han / hon / den / det | detonerar |
| vi | detonerar |
| ni | detonerar |
| de | detonerar |
Preteritum
| jag | detonerade |
| du | detonerade |
| han / hon / den / det | detonerade |
| vi | detonerade |
| ni | detonerade |
| de | detonerade |
Supinum
| jag | detonerat |
| du | detonerat |
| han / hon / den / det | detonerat |
| vi | detonerat |
| ni | detonerat |
| de | detonerat |
Imperativ
| — | detonera |
Passiv
Infinitiv
| — | detoneras |
Presens
| jag | detoneras |
| du | detoneras |
| han / hon / den / det | detoneras |
| vi | detoneras |
| ni | detoneras |
| de | detoneras |
Preteritum
| jag | detonerades |
| du | detonerades |
| han / hon / den / det | detonerades |
| vi | detonerades |
| ni | detonerades |
| de | detonerades |
Supinum
| jag | detonerats |
| du | detonerats |
| han / hon / den / det | detonerats |
| vi | detonerats |
| ni | detonerats |
| de | detonerats |