Conjugation of denotera
denote Ver definición completa →
Aktiv
Infinitiv
| — | denotera |
Presens
| jag | denoterar |
| du | denoterar |
| han / hon / den / det | denoterar |
| vi | denoterar |
| ni | denoterar |
| de | denoterar |
Preteritum
| jag | denoterade |
| du | denoterade |
| han / hon / den / det | denoterade |
| vi | denoterade |
| ni | denoterade |
| de | denoterade |
Supinum
| jag | denoterat |
| du | denoterat |
| han / hon / den / det | denoterat |
| vi | denoterat |
| ni | denoterat |
| de | denoterat |
Imperativ
| — | denotera |
Passiv
Infinitiv
| — | denoteras |
Presens
| jag | denoteras |
| du | denoteras |
| han / hon / den / det | denoteras |
| vi | denoteras |
| ni | denoteras |
| de | denoteras |
Preteritum
| jag | denoterades |
| du | denoterades |
| han / hon / den / det | denoterades |
| vi | denoterades |
| ni | denoterades |
| de | denoterades |
Supinum
| jag | denoterats |
| du | denoterats |
| han / hon / den / det | denoterats |
| vi | denoterats |
| ni | denoterats |
| de | denoterats |